PRÀCTICA 3 -CRÍTICA LITERÀRIA-

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE

Títol del llibre: “L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació”
Autor: Pekka Himanen. Pròleg de Linus Torvalds i epíleg de Manuel Castells.
Gènere: Assaig
Idioma: Anglès com a idioma original però traduït al català.
Any de publicació: Al 2001 l’original i al 2003, l’edició catalana.
Lloc de publicació: Publicat per primera vegada a la Gran Bretanya per Secker & Warburg, Random House, 20 Vauxhall Bridge Road, Londres SW1V 2SA. Al 2003, publicat a Barcelona.
Editorial: Edició catalana: Editorial UOC; Aragó, 182-08011 Barcelona. Aquesta edició es publica amb l’acord de Random House Trade Publishing, divisió de Random House, Inc.
Número de pàgines: 148
Preu: 13 € aproximadament
ISBN: (Editorial Pòrtic): 84-7306-839-4 (Editorial UOC): 84-8429-877-9

DADES SOBRE L’ESCRIPTOR

El Dr. Himanen és un dels investigadors internacionalment més coneguts de l’era de la informació. Els seus treballs sobre aquest tema s’han publicat en 20 idiomes diferents: anglès, xinès, japonès, coreà, taiwanès, indonesi, rus, ucraïnès, turc, portuguès, castellà, català, francès, italià, alemany, holandès, croat, estonià, suec i finlandès.
Després d’obtenir el PhD en filosofia de la Universitat de Hèlsinki al 1994, a l’edat de 20 anys, Pekka Himanen va moure’s per realitzar la seva investigació: primer a Anglaterra, a la Universitat d’Stanford, i després a Califòrnia, a la Universitat de Berkeley. La publicació més coneguda d’aquesta investigació és el llibre que s’està analitzant: “L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació”.
L’autor té una gran relació amb el professor Manuel Castells i Linus Torvalds els quals l’han ajudat a completar el llibre, el primer escrivint l’epíleg i el segon escrivint el pròleg. Actualment, Manuel Castells és professor sènior de la Universitat Oberta de

Catalunya (UOC) i president de la Comissió Científica de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3). També ha estat professor a diverses universitats d’arreu del món i és autor de més de vint llibres, entre els quals cal destacar “L’era de la informació”. Pel que fa a Linus Torvalds, cal dir que és un dels més respectats hackers de la comunitat informàtica i creador del sistema operatiu Linux.
Pekka Himanen és un conferenciant popular arreu del món. Com a mostra del seu impacte, el seu treball ha estat reconegut amb diverses concessions, tals com: el World Economic Forum’s respected Global Leader for Tomorrow Award in 2003. També ha tingut un paper important en la fabricació real de la política de la societat de la informació. Recentment, ha aconsellat a la Comissió d’alt nivell de la Organització del Treball internacional en la Globalització en l’edifici d’una societat de la informació global i sostenible.
A Finlàndia, el Dr. Himanen ha acabat la preparació d’una nova estratègia de la societat de la informació per al Comitè del Parlament finlandès per a un futur proper. El seu treball sempre ha tingut un impacte cultural molt ampli. Això inclou als mitjans de comunicació: Himanen és entrevistat amb freqüència arreu del món pels mitjans de televisió i premsa. Ha estat autor, també, de nombrosos articles. Per exemple: Time Magazine i ha tingut la seva pròpia sèrie de televisió: The Net Academy a la TV1 de Finlàndia. Cal dir, també, que la figura cultural de Himanen ha inspirat un joc provocatiu del teatre realitzat a Finlàndia i Londres.

Aquí hi ha alguns exemples del seu llibre més important: “L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació”, editat en diversos idiomes.



CONTINGUT DEL LLIBRE
En el cor de l’era tecnològica en què vivim hi ha un grup fascinant de persones que s’autoanomenen hackers. Es defineixen com un grup de gent que “programen amb entusiasme” i creuen que “compartir informació és un bé positiu i poderós i un deure ètic dels hackers”. Comparteixen la seva expertesa creant programari lliure i facilitant l’accés a la informació i als recursos informàtics sempre que sigui possible.
L’ètica del hacker és una nova moral que desafia l’ètica protestant del treball. L’ètica del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat i consisteix en la combinació de la passió amb la llibertat. Així, el llibre consta d’un prefaci en el que diferencia els hackers dels crackers i els defineix; un pròleg amb el títol: “Què mou els hackers? O, dit d’una altra manera, la llei de Linus”; la primera part: -“L’ètica del treball”, la segona: “L’ètica dels diners” i la tercera: “La Nethic o l’ètica de la Xarxa”, més una conclusió que porta com a títol: “El descans”-, al llarg de les quals l’autor ens vol mostrar l’ideari i l’ètica que segueixen els hackers a l’hora de dur a terme el seu treball.

DESCRIPCIÓ I OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre ens parla els principis d’una ètica de vida nova, pròpia dels membres de la societat del segle XXI. Examina la identitat i les característiques essencials d’un fascinant grup d’individus que s’autoanomenen hackers. Aquest concepte es va formular a principis dels anys setanta amb la finalitat de denominar els precursors del món de la programació i dels PC’s, i en aquest llibre s’identifiquen aquestes persones que fan la feina de programar de manera entusiasta i consideren que és una obligació compartir el seu coneixement i experiència per mitjà de la difusió i l’oferta de software gratuït.
En el llenguatge comú dels nostres dies, es confon la paraula hacker amb la paraula cracker. Amb els hackers, s’ha volgut denominar la figura del cracker, aquell que intenta desestabilitzar i crear virus i altres impediments que es propaguin per tota la Xarxa i facin inútils els ordinadors i els sistemes. Aquests són els crackers, els criminals virtuals i els pirates informàtics. El text de Pekka Himanen, parteix de la diferenciació d’aquests dos conceptes i ens ho deixa prou clar des d’un principi.

L’ètica hacker parteix d’una nova forma de concebre el treball i que desafia l’ètica del treball protestant. Per tal de veure-ho més clar, vegeu aquest gràfic:

Ètica protestant o capitalista Ètica hacker
El treball és un deure, que té valor per ell mateix. No és rellevant en què consisteix la feina. Cal fer-la i prou. Treballant, fem coses que trobem interessants o gratificants per elles mateixes, gràcies a les quals podem crear alguna cosa amb valor social.

Com podem veure al gràfic, l’ètica protestant es basa en la solvència de l’individu vers la seva activitat professional, l’acceptació de la feina quotidiana, el valor dels diners i la preocupació pel compte de resultats. Al contrari d’aquests principis, l’ètica hacker es basa en com sostenen els seus individus els valors que componen el significat i la dignitat de l’ésser humà, i es defineix a si mateixa com postprotestant, postindustrial, universalista i comunitarista. El hacker no espera obtenir de la feina els propis diners materials, que deixen de tenir valor en si mateixos, sinó en el seu valor social (si és o no de lliure accés com el software lliure, etc.) i el valor de la creativitat en la seva feina.
Els principis que defensen són l’extensió de l’ús d’Internet a totes les persones, la defensa de la llibertat d’expressió a la Xarxa i el seu ús com a eina de denúncia de situacions d’abusos i injustícia arreu del món. Per a un hacker la Xarxa ha de ser un instrument d’inclusió, sobretot dels més vulnerables. Mirat d’aquesta manera, apareix un dels problemes que té l’ètica del hacker, aquest, aviat haurà de saber diferenciar en si és una persona qualificada o té nombrosos coneixements o, simplement, és una entusiasta qualsevol que es dedica a la informàtica o no.
Aquesta obra se’ns presenta com a un manifest dels principis dels hackers orientada a una societat marcadament globalitzada i afectada per una ètica del treball protestant en el que el deure de treballar pot semblar una mica utòpica pel que fa a l’ètica hacker però si ens ho plantegem dues vegades, podem veure com no estaria tan malament treballar creativament i lliurement i que no ens importés el simple fet de guanyar es diners, sinó de sentir-nos realitzats per haver fet la feina ben feta i haver contribuït, d’alguna manera, a difondre els nostres coneixements a la societat.

“Presentàvem aquesta obra, L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació, com una declaració de principis orientada a una nova societat globalitzada. Constitueix, sens dubte, un discórrer suggeridor sobre algunes de les qüestions fonamentals de la vida en el si de la Societat de la Informació, que permet analitzar les condicions de vida al segle XXI des de perspectives noves i apassionant.”


ENLLAÇOS D’INTERÈS I WEBS UTILITZADES:
www.pekkahimanen.org/
http://puntbarra.com/node/view/1300
http://www.uoc.edu/web/cat/noticies/hackers.html
http://sapiens.ya.com/madoz10/girona/capaonva.html
Http://www.barcelona2004.org/cat/actualidad/biblioteca_selecta/ficha.cfm?InkBiblioteca=5&txtCategoria=Totes%20les%20Categories