Pràctica 6 -És un delicte baixar-se música dInternet?-
Actualment, la indústria discogràfica intenta fer tots els possibles per mantenir-se en la seva posició i mirar de vendre la música en els suports tradicionals. No sabem si això canviarà molt en un futur però de ben segur que hi haurà un canvi, un canvi que ja ha començat. La situació econòmica i legal del món musical a la Xarxa, està revolucionant el món daquestes indústries discogràfiques i de les grans multinacionals que ens fan pagar per una música que podem tenir gratuïta a la Xarxa. Aquest és el conflicte, i com en tots els conflictes hi ha grups de persones a favor i en contra. Vegem-ne alguns exemples.
En repetides ocasions sha manifestat que una de les coses que han canviat són les costums dels consumidors. Abans que aparegués Internet era molt costós aconseguir música, ja que o testaves davant la ràdio escoltant el teu programa de sempre, esperant a que et posessin la teva cançó preferida i sense cap tall o anaves a casa un amic a copiar-te aquell CD o bé tel compraves i pagaves 3500 pessetes per aquell disc. Amb larribada dInternet qualsevol pot baixar-se la música que vol, sense pagar res i força ràpid, gairebé amb la mateixa qualitat del mateix CD. Tal com opinen en un dels fòrums de Hispamp3.com.
Estan amenaçades la innovació tecnològica, la llibertat de creació i laccés al domini públic de continguts. Aviat, el model tradicional del negoci musical ha quedat obsolet en lera digital i serà reemplaçat per un nou codi daliances entre artistes i companyies discogràfiques. Cal dir que, FACUA, adverteix que la copia i descàrrega de música i pellícules sense ànim de lucre no estan tipificades com delicte en la reforma del Codi Penal. La Federació també denuncia que els sistemes anticòpia que utilitza la indústria discogràfica i cinematogràfica poden estar influint en una illegalitat, al impedir que sexerceixi el dret de copia privada y limitar les funcions pròpies dels discs.
Sorprèn més aviat poc que, segons lAsociació dInternautes, els usuaris espanyols de les xarxes P2P segueixin descarregant continguts a pesar del coco de l1 doctubre. La majoria no coneix la reforma del Codi Penal. I els que han analitzat el text no acaben de posar-se dacord sobre si lintercanvi de material protegit és o no delicte. Així que mentre els experts decideixen, la resta segueix restant-li capacitat al seu disc dur a costa del moribund? MP3.
Per altra banda, hi ha els que tenen les opinions més conservadores sobre aquest tema. Per exemple, podem parlar del diari digital Libertad Digital, que manifesta la seva opinió daquesta manera: La indústria i la SGAE solen pretextar que la defensa dels drets dautor i el futur de la creació musical y artística depèn de la conservació del model actual del sector, amenaça pel top manta i per Internet, així com del seu marc legal. Però el que en realitat esta amenaçant el top manta i fenòmens com el de Napster és la supervivència duna indústria acostumada a imposar la seva llei tant als artistes com als consumidores, que contemplen com de lalt preu que paguen pel llibre o el CD en prou feines arriba a un 10 per cent als creadors. Aquesta és lexcusa per a la creació de institucions com la SGAE, que gestionen en exclusiva ho vulgui o no lartista els drets generats pels creadors espanyols. Segons entitats com lSGAE, ACAM, etc. les entitats de gestió de vendes han disminuït moltíssim per culpa de la pirateria i per les descàrregues dInternet.
Si bé és cert que les indústries discogràfiques han tingut pèrdues considerables en el cost dels seus productes els últims anys per culpa, dalguna manera, dels top manta, la pirateria i de les descàrregues per Internet, podem plantejar el problema duna altra manera: Què hi havia abans? Què teníem? No era pirateria copiar-se el CD dun amic per no comprar-tel, no és pirateria fotocopiar-se un llibre sencer que té drets dautor i Copyright? Ara tenim lopció bastant a labast de totes les persones de prémer en un sol botó de lordinador i que en dos minuts tinguis la teva cançó preferida, completament gratuïta!
En repetides ocasions sha manifestat que una de les coses que han canviat són les costums dels consumidors. Abans que aparegués Internet era molt costós aconseguir música, ja que o testaves davant la ràdio escoltant el teu programa de sempre, esperant a que et posessin la teva cançó preferida i sense cap tall o anaves a casa un amic a copiar-te aquell CD o bé tel compraves i pagaves 3500 pessetes per aquell disc. Amb larribada dInternet qualsevol pot baixar-se la música que vol, sense pagar res i força ràpid, gairebé amb la mateixa qualitat del mateix CD. Tal com opinen en un dels fòrums de Hispamp3.com.
Estan amenaçades la innovació tecnològica, la llibertat de creació i laccés al domini públic de continguts. Aviat, el model tradicional del negoci musical ha quedat obsolet en lera digital i serà reemplaçat per un nou codi daliances entre artistes i companyies discogràfiques. Cal dir que, FACUA, adverteix que la copia i descàrrega de música i pellícules sense ànim de lucre no estan tipificades com delicte en la reforma del Codi Penal. La Federació també denuncia que els sistemes anticòpia que utilitza la indústria discogràfica i cinematogràfica poden estar influint en una illegalitat, al impedir que sexerceixi el dret de copia privada y limitar les funcions pròpies dels discs.
Sorprèn més aviat poc que, segons lAsociació dInternautes, els usuaris espanyols de les xarxes P2P segueixin descarregant continguts a pesar del coco de l1 doctubre. La majoria no coneix la reforma del Codi Penal. I els que han analitzat el text no acaben de posar-se dacord sobre si lintercanvi de material protegit és o no delicte. Així que mentre els experts decideixen, la resta segueix restant-li capacitat al seu disc dur a costa del moribund? MP3.
Per altra banda, hi ha els que tenen les opinions més conservadores sobre aquest tema. Per exemple, podem parlar del diari digital Libertad Digital, que manifesta la seva opinió daquesta manera: La indústria i la SGAE solen pretextar que la defensa dels drets dautor i el futur de la creació musical y artística depèn de la conservació del model actual del sector, amenaça pel top manta i per Internet, així com del seu marc legal. Però el que en realitat esta amenaçant el top manta i fenòmens com el de Napster és la supervivència duna indústria acostumada a imposar la seva llei tant als artistes com als consumidores, que contemplen com de lalt preu que paguen pel llibre o el CD en prou feines arriba a un 10 per cent als creadors. Aquesta és lexcusa per a la creació de institucions com la SGAE, que gestionen en exclusiva ho vulgui o no lartista els drets generats pels creadors espanyols. Segons entitats com lSGAE, ACAM, etc. les entitats de gestió de vendes han disminuït moltíssim per culpa de la pirateria i per les descàrregues dInternet.
Si bé és cert que les indústries discogràfiques han tingut pèrdues considerables en el cost dels seus productes els últims anys per culpa, dalguna manera, dels top manta, la pirateria i de les descàrregues per Internet, podem plantejar el problema duna altra manera: Què hi havia abans? Què teníem? No era pirateria copiar-se el CD dun amic per no comprar-tel, no és pirateria fotocopiar-se un llibre sencer que té drets dautor i Copyright? Ara tenim lopció bastant a labast de totes les persones de prémer en un sol botó de lordinador i que en dos minuts tinguis la teva cançó preferida, completament gratuïta!
0 comentarios