L’ÈTICA DELS VIDEOJOCS

Avui dia, quan per fi sembla que els pares ja poden respirar tranquils perquè s’ha firmat un acord pel qual la televisió pública i la privada exclouran programes nocius en horaris considerats infantils, resulta que persisteix i augmenta el risc de videojocs amb continguts sexistes, violents i racistes.
Molts pares permeten que els seus fills menors d’edat gaudeixin posant en pràctica ignomínies virtuals; com un símbol de l’època actual, molts homes juguen simulant batalles i es diverteixen.
Un dels casos més impactants és el del nou videojoc de ls Play Station2: Grand Theft Auto: San Andreas, el supervendes d’aquest Nadal, que consisteix que l’usuari, després de gastar-se tots els diners en una prostituta els recuperi agredint-la fins a la mort. També s’han de robar cotxes, circular en sentit contrari, matar policies i liquidar minories ètniques, etc.
El problema no resideix només en què arribi a mans d’adolescents encara que a la coberta s’hi especifiqui que és per a majors de 18 anys, sinó en que està allà, en aquella estanteria, per a qualsevol edat.
Partint de la suposició que els videojocs milloren l’atenció els reflexes i la perspicàcia, s’ha donat entrada a històries amb valors negatius en tant que s’ha tancat la porta a un altre tipus d’aventures.
Hem de preguntar-nos, per què s’ha optat precisament per el foment d’aquesta classe d’arguments violents. No es parla de la no-violència? No els hi fan fer pancartes amb missatges de pau als nens a cada escola? No s’està en contra del maltractament a les dones?
FONT: notícies publicades a el Diari de Girona, el dijous 30 de desembre de 2004 i a La Vanguardia, el divendres 31 de desembre de 2004.